Democràcia binària

Les bases de dades

Per treballar amb aquestes dues bases de dades haurem de carregar els paquets següents:

#recordeu que els paquets han d'estar prèviament instal·lats 
library(readr)
library(readxl)
library(foreign)
library(dplyr)
library(ggplot2)
library(tidyr)

El primer que hem de fer és importar les dues bases de dades. La DD la trobem a la pàgina web d’un dels autors José Antonio Cheibub. La DCD la trobem a la pàgina web de Michael K. Miller.

dd <- as_tibble(read.dta("https://uofi.box.com/shared/static/bba3968d7c3397c024ec.dta"))
dcd <- read_csv("https://sites.google.com/site/mkmtwo/democracy-v3.0.csv?attredirects=0")

Per a les activitats d’aquest exercici ens pot ser útil la informació sobre com explorar un marc de dades i sobre com utilitzar un llibre de codis, on s’explica específicament amb més detall la DD dataset.

dcd %>%
  group_by(country) %>%
  summarize(y = sum(?????????????)) %>% #introduir el nom de la variable
  arrange(desc(y)) #canvia l'ordre ascendent o descendent

Diferències entre bases de dades

Com ja sabeu, la manera com cada base de dades registra el nombre de democràcies no és exactament igual. En la següent Figura 1 hem volgut comparar l’evolució històrica del nombre de democràcies segons cada base de dades. Per això hem fet un recompte del nombre de democràcies que hi havia cada any segons una base de dades i l’altra. Unim els nous marcs de dades que hem creat, dd1 i dcd1, i demanem un diagrama de línia amb l’any a l’eix de les x i el recompte de democràcies a l’eix de les y per a cada base de dades.

#DD: recompte de casos que democracy es 1
dd1 <- dd %>%
  filter(democracy == 1) %>%
  count(year, name = "DD") 

#DCD: recompte de casos que democracy es 1
dcd1 <- dcd %>%
  filter(year > 1945,
         democracy == 1) %>%
  count(year, name = "DCD")

dd1 %>%
  left_join(dcd1) %>% #unim bases de dades
  gather(base, num, -year) %>%
  ggplot(aes(x = year, y = num, col = base)) +
  geom_line(size = 1.5) +
  scale_color_brewer(type = "qual", palette = 7) +
  labs(x = "Any", y = "Nombre de democràcies",
       col = "Base de dades") +
  theme_light() +
  theme(legend.position = c(0.8, 0.28),
        legend.background = element_blank(),
        legend.key = element_blank(),
        legend.text = element_text(size=14))

Figure 1: La democràcia a les bases de dades DCD i DD

years <- dd1 %>%
  left_join(dcd1) %>%
  mutate(diff = DD - DCD) %>%
  filter(diff > 0) %>%
  pull(year)

Val a dir que hi ha una coincidència del 95.7% dels casos que són comuns a les dues bases de dades. Ara bé, quines són exactament les diferències entre una base de dades i l’altra? En el codi següent hem unit els marcs de dades originals, dd i dcd, i hem filtrat totes les observacions que divergeixen entre les bases de dades DCD i DD: un país és una democràcia en una base de dades però no ho és en una altra. El resultat és l’objecte dcd_dd, que mostrem parcialment a la Taula 3.

dcd_dd <- dcd %>%
  inner_join(dd, by = c("ccode" = "politycode", "year" = "year"), suffix = c("_dcd", "_dd")) %>%
  mutate(var = democracy_dcd - democracy_dd) %>%
  filter(var != 0) %>%
  select(country = ctryname, year, democracy_dcd, democracy_dd)

Amb el codi següent podem veure altres files del marc de dades. Pots navegar per les diferents files canviant els números de dins la funció slice(). Per exemple, amb slice(15:30) veuràs de la fila 15 a la fila 30. Hi ha fins a 389 observacions (procura no posar més de 20 observacions a la vegada).

dcd_dd %>%
  slice(1:15)

dcd_dd %>%
  count(country) %>%
  ?????(????)

Sufragi femení

I el vot de les dones? Durant molts anys, hem considerat com a democràcia alguns països que només tenien en compte el sufragi masculí. Sense anar més lluny, considerem que els Estats Units són una democràcia des de fa més de dos segles, però si establíssim el sufragi femení com a una de les condicions necessàries per ser democràcia, les xifres canviarien totalment (Paxton 2000). La darrera versió de la DCD dataset inclou la variable democracy_femalesuffrage, que té en compte el sufragi femení com a criteri per considerar com a democràcia un país. En la Figura 2 observem com canvia el percentatge de democràcies sota aquest nou criteri.

dcd %>%
  group_by(year) %>%
  summarize(democracy = mean(democracy, na.rm = TRUE),
            dem_fem = mean(democracy_femalesuffrage, na.rm = TRUE)) %>%
  pivot_longer(c(democracy, dem_fem), "dem") %>%
  ggplot(aes(x = year, y = value, col = dem)) +
  geom_line(size = 1.2, alpha = 0.85) +
  scale_color_manual(values = c("purple", "blue"),
                     labels = c("Democracy", "Male Democracy")) +
  theme_minimal() + labs(y = "Percentatge", col = NULL, x = NULL) +
  theme(legend.position = "bottom")

Figure 2: Percentatge de democràcies al món per any

I com canvien els nivells de democràcia d’un país determinat? La Figura 3 respon aquesta pregunta per França, Japó i els Estats Units.

dcd %>%
  filter(abbreviation %in% c("USA", "FRA", "JPN")) %>%
  mutate(dem = as.character(democracy + democracy_femalesuffrage),
         dem = case_when(dem == "2" ~ "Democracy",
                         dem == "1" ~ "Male Democracy",
                         TRUE ~ "No Democracy")) %>%
  ggplot(aes(x = abbreviation, y = year, fill = dem)) +
  geom_col(width = 0.8) +
  coord_flip() +
  scale_fill_manual(values = c("purple", "blue", "gray90")) +
  scale_y_continuous(labels = seq(min(dcd$year), max(dcd$year), 50)) +
  theme_minimal() + labs(x = NULL, y = NULL, fill = NULL) +
  theme(panel.grid = element_blank(), legend.position = "bottom")

Figure 3: Democràcia i sufragi femení a França, Japó i Estats Units

sort(unique(dcd$abbreviation)) #mirar llista d'abreviatures
dcd[which(dcd$abbreviation == "MDV"),] #buscar a quin país correspon MDV