5. Conclusió

Els continguts d’aquesta obra formen part d’un encàrrec d’autoria de la Universitat Oberta de Catalunya (Mas 2020) i estan subjectes a la llicència de Creative Commons CC BY-SA 3.0.

“Small differences in methodology can yield big differences in results.”

— (Aspinwall 2006: 5-6)

Les mesures compostes són instruments molt necessaris quan treballem amb volums grans de dades: trobem índexs de mesura mediambiental d’una ciutat, de contaminació d’un riu, de selecció de països per invertir, etc. Són útils per resumir grans conceptes en poca informació i els podem emprar per prendre decisions, ja que tenen la virtut de fer comparable informació molt diversa. Podem veure, per exemple, com evolucionen els països en una faceta determinada o bé comparar entre països. Cal, però, tenir molt en compte les seves limitacions i, sobretot, comprendre els efectes que pot tenir la seva metodologia sobre els resultats. Escapar de la arbitrarietat a l’hora de construir una mesura composta és molt difícil i per això és necessari prendre’ns-les amb una certa distància. Malgrat la seva utilitat, cap indicador escapa de problemes de validesa i fiabilitat de manera que sempre hi haurà una forta càrrega de les decisions de les persones que els han construït (més o menys encertades, més o menys justificades, més ben o mal intencionades).

Les justificacions associades a l’IDH les trobeu a les notes tècniques i a diversos documents corresponents a diferents reports publicats per l’UNDP (vegeu per exemple UNDP 1990, 1999). Heu de pensar que la construcció de l’IDH que hem estudiat és diferent a la seva construcció original. Per exemple, des de 1990 fins a 1993 l’IDH es normalitzava a través d’un MinMax empíric. El 1994 es va passar a un MinMax teòric, tot i que alguns dels mínims i els màxims encara no eren els que tenim actualment. Els desenvolupadors de l’IDH també van considerar ponderar les variables empíricament amb un Anàlisi dels Components Principals (PCA en anglès) però finalment ho van descartar. Bona part dels canvis que ha patit l’IDH han estat fruit de les crítiques rebudes per part d’alguns centres de recerca, que van discutir de forma argumentada com s’havia construït l’índex. L’UNDP va incorporar alguns d’aquests comentaris en les noves versions de l’índex.

Com a conclusió, la missió més important que tenia aquest mòdul era fer-vos reflexionar sobre les avantatges i els inconvenients d’utilitzar mesures compostes¹. Els índexs i les escales no són mesures objectives, sinó tot el contrari: són fruit d’un procés que comporta inevitablement un gran nombre de decisions. És per això que, com a espectadors, els hem de mirar sempre amb cautela, sospita i desconfiança. Com a constructors, per elaborar bones mesures compostes haurem de ser conscients de les seves limitacions, justificar cada pas que realitzem i construir-los amb el màxim d’honestedat, transparència i humilitat possible.